La Gigantomàquia en el MAC

En la Sala 11 del MAC Catalunya hi podem veure una cílix de ceràmica àtica de figures negres, trobada a Empúries, on podem contemplar l’escena mitològica de la Gigantomàquia. Aquesta escena representa la lluita de la deessa Atena amb els Gegants.

A l’interior d’aquesta ceràmica, hi podem observar tres figures armades amb escuts, llances i cascs de llarga cimera que estan lluitant entre ells. En la figura del centre, hi ha Atena, i als dos costats dos guerrers, tots en posició de lluitar.

Segons el mite, la Gigantomàquia precedeix a la Titanomàquia, quan Zeus va tancar els Titans en el Tàrtar i la deessa Gea es va enfadar i va engendrar amb Urà els gegants que van atacar els déus i van començar a destruir-ho tot. En això que els déus es van reunir i seguint els consells d’un oracle, van demanar a Heràcles que els ajudés a derrotar els gegants.

En aquesta escena mitològica, Atena va néixer del cap de Zeus ja armada amb la llança, l’escut i el casc. La deessa va ajudar els altres déus, juntament amb l’heroi Hèracles, a derrotar els gegants. Concretament, Atena va matar el gegant Pal·lant, i després va utilitzar la pell del gegant com a escut. I també va matar Encèlad, llançant al cap del gegant l’illa de Sicília.

Neve foret terris securior arduus aether,
adfectasse ferunt regnum caeleste gigantas
altaque congestos struxisse ad sidera montis.
tum pater omnipotens misso perfregit Olympum
fulmine et excussit subiecto Pelion Ossae.
obruta mole sua cum corpora dira iacerent,
perfusam multo natorum sanguine Terram
immaduisse ferunt calidumque animasse cruorem
et, ne nulla suae stirpis monimenta manerent,
in faciem vertisse hominum; sed et illa propago
contemptrix superum saevaeque avidissima caedis
et violenta fuit: scires e sanguine natos.

Ovidius, Metamorphoses, Liber I, 151-162

Y para que no estuviera que las tierras más seguro el arduo éter,
que aspiraron dicen al reino celeste los Gigantes,
y que acumulados levantaron hacia las altas estrellas sus montes.
Entonces el padre omnipotente enviándoles un rayo resquebrajó
el Olimpo y sacudió el Pelión del Osa, a él sometido;
sepultados por la mole suya, al quedar sus cuerpos siniestros yacentes,
regada de la mucha sangre de sus hijos dicen
que la Tierra se impregnó, y que ese caliente crúor alentó,
y para que de su estirpe todo recuerdo no desapareciera,
que a una faz los tornó de hombres. Pero también aquel ramo
despreciador de los altísimos y salvaje y avidísimo de matanza
y violento fue: bien sabrías que de sangre habían nacido.

Ovidi, Metamorfosis, Llibre I, 151-162

Una altra escena que podem trobar sobre Atena en la Gigantomàquia és la representació del Museu Arqueològic d’Istambul:

(fotografia de Sebastià Giralt)

Sabeu què és la Titanomàquia? Coneixeu alguna altre escena de Gigantomàquia representada en escultura, pintura o arquitectura?